El misteri de l'avenc del Bruc

El 24 de juliol de 1898 Norbert Font i Sagué davallà per primera vegada l’avenc del Bruc. Durant aquesta exploració Font va descendir un primer pou de 98 metres per una feixuga escala de corda i fusta. Un cop al fons, i després de seguir una galeria en pendent descendent els exploradors es trobaren davant una nova vertical. Font començà a davallar aquest nou pou, quan va arribar a la fi de l’escala, dempeus a l’últim graó, va encendre un llum de magnesi i just per sota d’ell va observar, majestuós, un llac d’aigües tranquil•les que en reflectien la seva imatge, al no disposar de material per a navegar per llac, l’expedició es retirà tot efectuant una topografia del lloc i deixant constància de la descoberta per a les generacions posteriors.

El 26 d’octubre de 1923, 25 anys després, Rafael Amat i Carreras davant una extraordinària expectació, va explorar de nou la cavitat. Durant aquest període ningú més havia baixat a l’avenc. L’expedició pretenia explorar el llac descobert per Font i Sagué i intentar trobar la connexió del mateix amb una important sorgència marina d’aigua dolça que té lloc a pocs quilòmetres d’allí: La Falconera. Però al fons de l’avenc no es va trobar cap llac, davant la decepció del moment es va considerar que potser es va tractar d’un fenomen temporal, possibilitat molt freqüent en el terreny espeleològic o bé que Font i Sagué, l’havia imaginat.
Si va existir o no, és encara un misteri.


Aquesta història que acabeu de llegir, és potser l’enigma més emblemàtic de la història de l'espeleologia Catalana. Tant el lloc on succeeix com els personatges que hi intervenen fan que el relat resulti apasionant, podent-nos delectar en els detalls ben documentats de les dues expedicions. Segur que, quan hem baixat a l’avenc, tots ens hem preguntat algun cop què deuria passar realment.

Fa quatre anys es va començar a dur a terme una investigació exhaustiva a l’entorn dels protagonistes i de l’avenc. L’objectiu no era altre que trobar una solució definitiva al misteri. Analitzant detalladament els fets que hem resumit, els diaris dels exploradors i la geologia de la cavitat, es van detectar diverses discordances i incògnites a les que calia donar resposta.

Com a complement de l’investigació es pretenia produir un documental: “El misteri de l’Avenc del Bruc” que relatés pas a pas tota la investigació. Durant un temps fins hi tot hi havia un microsite amb informació actualitzada. Però degut a les dificultats tècniques que van aparèixer en aquell moment i la manca d’un pressupost suficient, el projecte va quedar aturat en espera de temps millors.

La investigació es basava en 4 hipòtesis que especifiquem a continuació:

1a hipòtesi: El Llac va existir

Seria estrany que un personatge de la categoria d’en Font i Sagué hagués comès un error d’aquest calibre veient un llac on no hi era.

El mencionat “pou del llac”, no supera la vintena de metres i es troba en constant degoteig per part de filtracions el que fa pensar que en èpoques de pluges pot haver-hi un nivell temporal d’aigua, a més la boca de l’avenc es troba a pocs metres d’un torrent.

De ser possible, l’existència del llac hauria de ser un fenomen molt poc freqüent, per bé que no impossible i molt comú en moltíssimes cavitats.

Però... si el llac es temporal com és que en ple estiu es va poder formar? A més Font també explica que hi havia un incendi a l’exterior, pel que probablement feia temps que no hi plovia.

2a hipòtesi: El Llac mai va existir, va ser Imaginat.

Ben sabut és que Font i Sagué duia sempre amb ell un recipient amb rom, i que en feia ús durant les seves exploracions.

Una cavitat de l’envergadura de l’avenc del Bruc impressiona fins hi tot a espeleòlegs d’avui dia, i el rom no hauria necessàriament d’haver canviat la percepció de l’avenc que va tenir en Font. Tanmateix en el seu diari en fa referència en nombroses ocasions, i concretament al Bruc deixa clar que el rom l’està ajudant a no passar fred.

Si a una breu embriaguesa li sumem el cansament, l’emoció pel que es viu i una il•luminació deficient, pot ser molt possible que Font imaginés la seva imatge reflectida en un llac que, en realitat eren blocs de pedra o un petit bassal. A més, un espeleòleg en un estat de permanència i cansament molt alt, pot començar a sentir veus o veure visions. Tot hi així sabem que font no hi va baixar sol, i que va llançar-hi forces pedres.

3a hipòtesi: El Llac mai va existir, va ser una conxorxa.

Aquesta possibilitat és la que, potser, produeix més escepticisme. Algú ha pensat perquè un Mossèn es dedica a explorar forats coneguts fins al moment com a portes de l’infern?

Quin interès pot haver-hi en explorar avencs? És més, Font acaba en sec la seva espectacular carrera espeleològica, quin paper hi juga l’espeleologia en el fet que l’enviessin a l’estranger? Per què es manté apartat de l’espeleologia els darrers anys de la seva vida?

Es possible que l’entorn del Mossèn hagués manipulat la història magnificant la descoberta i creant una pilota que ha anat creixent amb els anys convertint-se gairebé en llegenda?

4a hipòtesi: El Llac existeix, però no s’ha trobat.

Font ens descriu cavitats lleugerament diferents a les que nosaltres coneixem, i el Bruc no és una excepció. Les cavitats sofreixen al llarg dels anys diferents transformacions i en un període de 25 anys l’avenc podria haver sofert canvis prou importants com per eixamplar-se’n galeries o desaparèixer llacs, i aquesta podria ser la opció més possible a l’hora de determinar la desaparició del llac.

Però cert detall fa pensar que ens podríem estar equivocant. Analitzant la topografia realitzada per Font i Sagué, ens donem compte que, si el llac es trobava al fons del segon pou, hi ha un greu error de càlcul en la profunditat, ja que la profunditat real es 115, i no 160 com indica. Sabem que els mitjans de la època propiciaven tota mena d’errors però tot hi així es fa difícil de creure un error de 45 metres, encara que la topografia hagués estat feta a ull. Va explorar font una galeria desconeguda en l’actualitat?

El diari d’en Font diu, literalment, que requeriren una escala de 30 metres per a efectuar el descens del 2n pou, i que aquesta va ser fixada en unes grosses estalagmites les quals, tots sabem, que estan just a la capçalera del pou. Les topografies actuals donen una profunditat al pou de 15 metres.

Com va poder Font no arribar al fons del pou, si la seva escala mesurava el doble? Va necessitar 15 metres per fixar-la?

- - -

Bé, no em negareu que la recerca en aquest terreny, resulta apassionant.
Tot i que aquesta investigació no es va acabar de realitzar els primers resultats van donar alguna petita sorpresa, des de dades contradictòries fins a aspectes dels personatges prou desconeguts. El més interessant es la conclusió cap a la que s’aproximava, una explicació lògica que aclaria totes les incògnites i a la vegada resultava prou impressionant.

Ho sento però no us la rebel•laré encara.
Esperarem a que es pugui reprendre el projecte aviat per resoldre aquest fascinador misteri.



Per acabar us presento una petita troballa, apareguda durant la recerca de documentació i que fou tota una sorpresa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es ben sabut que la tasques de exploracio en aquells temps eran economicament molt costoses (Per expl. amat y carreras ba constituir una societat anonima per poguer costejar les exploracions) Per lo que tinc entes un dels esponsors del mossen era el compte guell que per aquell temps tenia un projecte al cap de subministrar aigua a la ciutat de barcelona No seria de extrañar que degut a la falta de resultats pogues haverhi una amenaça per part de tal sponsort de retirarli la ajuda i per lo tant inventarse lo del llac
Cordialment: J Coma

Marc Navarro ha dit...

En efecte es tracta d'una hipòtesi que podria haver esta possible. Però no explica altres incoherències. Caldra seguir investigant...